dilluns, 27 de juliol del 2009

Puigcercós torna a l'equidistància situant el dret a decidir com a condició per a futurs pactes

Assegura que ERC no és l''apèndix' ni del PSC ni de CiU
El president d'Esquerra Republicana, Joan Puigcercós, ha reivindicat l''equidistància' del seu partit respecte PSC i CiU amb vista a la pròxima legislatura. Un cop assolit el nou model de finançament i amb la vista posada en les eleccions del 2010, Puigcercós ha deixat la porta oberta a possibles futurs pactes amb CiU, i també amb els actuals socis del tripartit. La condició, ha dit, passa per posar sobre la taula el dret a decidir. 'Ens trobarem amb qui vulgui fer aquest camí amb nosaltres', ha assegurat.
Puigcercós, ha marcat també una altra condició a socialistes i convergents, una 'unitat d'acció clara entre el que es decideix a Catalunya i a Madrid'. 'No sé què passarà la pròxima legislatura', ha dit, 'però sí tinc clar el programa d'Esquerra'. Un programa que passa per posar damunt la taula la reivindicació del dret a decidir, 'sobre els impostos, sobre l'aeroport de Barcelona, i sobre Rodalies', a través de la Llei de consultes populars que prepara el Parlament de Catalunya. Aquesta és una de les condicions que posarà Esquerra per tal d'arribar a possibles pactes postelectorals amb vista al 2010.

En aquest sentit Puigcercós ha volgut deixar clar que ERC no és 'l'apèndix' ni del PSC ni de CiU, i ha assegurat que la seva condició de partit independentista d'esquerres li obre les portes a possibles pactes amb els actuals socis del tripartit i també amb CiU.

Ni l'apèndix del PSC...

En una entrevista a Catalunya Informació, Puigcercós ha considerat que els dos governs tripartits han tingut elements positius però també negatius, que caldrà valorar al final de la legislatura. Entre els positius Puigcercós ha destacat haver aconseguit 'soldar el país', eliminant el risc que Catalunya es fracturés en dues comunitats, ha dit. Per altra banda, el líder republicà s'ha mostrat molt descontent amb l'estratègia de vot perpetrada pels 25 diputats del PSC al Congrés de Diputats, a qui ha retret la manca de coherència entre allò que defensaven a Catalunya i a Madrid.

... ni el de CiU

Una manca de coherència que també ha fet extensiva a la federació nacionalista, a qui ha retret un cop més haver-se abstingut en la votació del sostre de despesa dels pressupostos generals per al 2010. En aquest sentit Puigcercós ha posat damunt la taula una altra condició amb vista a possibles pactes postelecotrals, i que passa pel compromís d'una 'unitat d'acció clara' entre allò que es decideix a Catalunya i el que es decideix a Madrid.

dissabte, 18 de juliol del 2009

Puigcercós recorda a CiU que el finançament surt de l'Estatut pactat d'esquena al Parlament

Durant la visita a l'Acampada Jove · Demana una reflexió 'serena' a la federació nacionalista

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha retret a CiU que s'oposin al nou finançament quan l'acord és producte d'un Estatut 'retallat' i pactat' a esquenes del Parlament. És per això que ha demanat una reflexió 'serena' a la federació nacionalista. Una setmana després de dir sí al nou finançament, Puigcercós creu que el país ha sabut aguantar a 'amenaces' i 'pressions' de fora de Catalunya donant exemple de 'coratge' i 'seriositat'. El republicà creu que 'la tempesta està a punt d'acabar' i ha afirmat que s'ha aconseguit fer una 'pica' que té l'origen en la publicació de les balances fiscals.
En declaracions després de visitar l'Acampada Jove de les joventuts d'ERC, la JERC, a Montblanc (Tarragona), ha considerat lícit que la federació, en el seu paper de principal partit de l'oposició, tingui una posició crítica vers el model i que, per aquest motiu, no s'hagi sumat a l'acord. Tot i això ha criticat als convergents perquè mentre el finançament es podrà canviar i millorar l'Estatut no variarà.

Puigcercós: ‘La catalanofòbia acabarà quan Catalunya sigui independent’

El president d’Esquerra, Joan Puigcercós, ha assegurat avui que ‘la catalanofòbia acabarà quan Catalunya sigui independent’ i ha apel·lat els catalans a 'no deixar-se intimidar' per aquest tipus d’actituds. Segons Puigcercós, pel PP i per alguns sectors del PSOE, anar contra Catalunya 'dóna resultats' i, per això, ha reclamat 'fermesa' sense caure en la provocació.

‘Hem de parlar molt clar, Catalunya ha estat maltractada a nivell fiscal i encara ho està', ha subratllat. Per aquest motiu, ha instat els catalans a no deixar-se 'arrugar', i ha defensar Catalunya i la nostra llengua, el català, cosa que Esquerra no deixarà de fer amb ‘fermesa, tenacitat i tranquil·litat’.

Puigcercós, que ha fet aquestes declaracions després d'una reunió de la Permanent Nacional ampliada a consellers, consellera i secretaris generals del govern a Sitges, per analitzar l’acció de govern després de l’acord de finançament, s'ha mostrat satisfet d'haver aconseguit un finançament que situa Catalunya 'per sobre de la mitjana', una circumstància que semblava 'una immoralitat' per aquells que atien la catalanofòbia.

Pel dirigent independetista, el nou finançament permetrà reactivar una part important de les polítiques que amb la crisi es creia que el Govern 'no podria fer'. Així, per exemple, ha apuntat la millora del transport escolar, l'increment de les beques menjador o millorar la liquiditat de les petites i mitjanes empreses catalanes o els autònoms. D'aquesta manera, Puigcercós preveu que el Govern podrà complir amb el que havia establert per aquest curs. 'Catalunya ha estat maltractada i els ciutadans han de notar que hi ha un canvi qualitatiu', ha afegit.

dijous, 16 de juliol del 2009

Completant la 'socialistació'

catalunya ràdio
Tot i la caiguda en picat de l'audiència que ha patit Catalunya Ràdio aquests darrers anys -dels 600.000 oients de 2004 als 427.000 de l'última onada de l'EGM- no sembla que la maquinària socialista que domina la Corporació tingui cap intenció de redreçar la deriva que pateix la Ràdio Nacional de Catalunya.

La tasca per destruir la credibilitat de l'emissora líder a Catalunya els darrers 14 anys no cessa, i la propera temporada la 'socialistació' intensiva de l'emissora sembla que continuarà a tota vela. Per tal de justificar el daltabaix d'oients, s'ha cessat aquest final de temporada a dos caps de turc: el director Oleguer Sarsanedas i la directora del matinal que substituïa Bassas després de 14 anys de lideratge, la nefasta -a l'audiència ens remetem- Neus Bonet.

Dos colls que han rodat per tal d'escenificar un canvi de cara a la galeria i de cara a la comissió de control de la CCMA al Parlament de Catalunya, però que en el fons no suposaran cap canvi de rumb en l'emissora, que continuarà patinant cap als postulats del PSC i acostant-se a les xifres d'audiència dels mitjans controlats pels socialistes (caure fins els tristos 42.000 oients de COM Radio sembla ser la meta a acomplir).

Així el substitut de Sarsanedas, Ramon Mateu, proper a Antena 3 i Onda Cero, ja s'ha encarregat de continuar la neteja de professionals solvents iniciada per Montserrat Minobis, i de cara a la propera temporada prepara una nova graella plena de noms de l'òrbita comunicativa socialista. A Neus Bonet, que en tan sols nou mesos ha perdut tota credibilitat professional, la substituirà Manel Fuentes, un professional polivalent que intentarà consolidar l'humor dels 'Problemes domèstics' al capdavant de 'El Matí'.

La tria de Fuentes no és casual, ja que el comunicador és possiblement el professional de l'òrbita socialista més respectat al país. Entre els 'grans moments' de Fuentes hi ha les picabaralles antològiques amb Duran i Lleida, quan el periodista gaudia com un nen buscant les pessigolles al líder d'Unió arran de la seva dèria per tal de ser ministre.

A Fuentes als matins i Joan Barril a la vesprada els acompanyarà una altra socialista amb pedigrí, Sílvia Coppulo, que s'encarregarà de netejar l'emissora de 'crosta nacionalista' des del magazine de les tardes. Coppulo és una vella coneguda de l'esfera radiofònica socialista, ja que fins el 2006 i durant 10 anys va realitzar el 'Catalunya plural', un dels programes 'estrella' -si se'n pot dir així tenint només uns quants milers d'oients- a la COM.

Com la temporada anterior, els donarem a tots plegats el benefici del dubte, però ja ens atrevim a pronosticar que a finals de curs les xifres d'audiència continuaran en caiguda lliure i la reputació de l'emissora pública catalana no aconseguirà redreçar-se.

directe.cat

NO-DO: Jo vull ser català!

nodo
NO-DO: Noticiari d'Ofenses.

De l’odi a l’enveja. Així es podrien definir els comportaments que s’estan succeint a les diferents Comunitats Autònomes de l’Estat espanyol després que finalment hi hagi acord sobre el nou finançament.

En primer lloc, hem de destacar l’actitud de dos governs, evidentment, sota la mà del PP: el de la Comunidad de Madrid i del País Valencià.

Com directe!cat ja va explicar ahir, qui primer va pixar fora de test fou la presidenta Esperanza Aguirre argumentant que 'la comunitat de Madrid també és bilingüe: espanyol-anglès. Ens costa molts diners enviar als professors dels 246 col·legis públics a Irlanda, Canadà, els Estats Units i el Regne Unit' i que per tant necessitava un fons addicional com Catalunya, País Valencià o Balears.

Doncs encara han anat més enllà i ara fan versets: ‘Per què un català val més del doble que un madrileny? Això es pregunta el conseller madrileny d'Hisenda que s'ha inventat un verset per a resumir el seu argument: ‘Votarás a Zapatero y tendrás más dinero’. Antonio Beteta s'ha preguntat per que Catalunya podria rebre amb el nou sistema de finançament autonòmic 3.800 milions d'euros i la Comundad de Madrid 1.700 milions.

Com dèiem, el Govern d’en Camps tampoc no acaba d’estar content. En ple procés judicial contra el president valencià, el secretari general del PPCV, Ricardo Costa, ha manifestar que, d'acord amb la proposta de reforma del model de finançament presentada pel govern, per Zapatero un català ‘val un 55 per cent més’ que un valencià en termes de finançament per càpita. Segons Costa, el nou model suposa un ‘tripijoc polític’ i una ‘autèntic nyap que no respon als interessos generals dels espanyols ni dels valencians’ i que, a més, ‘condemna’ al País valencià ‘a anar en el furgó de la cua’ mentre per a altres autonomies s'ha fet ‘a la carta’.

Tots els governs del PP en contra!

En segon lloc, el Govern espanyol tirarà endavant el nou model de finançament que serà ratificat a la reunió d'aquest dimecres del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), malgrat l'oposició mostrada per les totes les Comunitats Autònomes governades pel PP, però amb l’aprovació del 50 per cent dels vots del CPFF.

directe.cat

dimecres, 15 de juliol del 2009

Les xifres de l'acord

A les eleccions al Congrés de març de 2008, Esquerra es va fixar com a objectiu la reducció d’una tercera part del dèficit fiscal. El dèficit fiscal català calculat per l’Estat espanyol el 2005 varia entre el 8,7% i el 6,4% del PIB de Catalunya, de manera que oscil·laria entre els 17.759 i els 13.064 milions d’euros, quedant en una xifra mitjana de 15.411 milions.
Si es calcula sobre aquests 15.411 milions d’euros, un terç del dèficit fiscal correspon a 5.137 milions.



La setmana passada, Joan Puigcercós va donar a conèixer la xifra de 3.800 milions d’euros com el mínim que caldria assolir en el nou model de finançament. A aquests 3.800 milions —que són els que han d’arribar via transferència de l’Estat— cal sumar allò que preveu la Disposició Addicional tercera de l’Estatut per al 2009, en concepte de pacte de les infraestructures. Això ha de representar 1.200 milions d’euros anuals. Per tant, la suma d’aquestes dues xifres resulta en els 5.000 milions d’euros fixats.



El compromís d’Esquerra era reduir aquesta legislatura 1/3 del dèficit fiscal. Aquesta ha estat la línia d’actuació d’Esquerra, sense focs d’artifici, ni xifres interessades o oscil·lants en funció de la conjuntura política i interessos més o menys inconfessables.


dimarts, 14 de juliol del 2009

La millor Móra Morisca

La Móra Morisca, organitzada des de la Regidoria de Comerç i Turisme de l'Ajuntament de Móra d'Ebre, ha arribat a la seva 12 ena. edició, anem a fer balanç:

La Móra Morisca aquest any 2009 ha superat totes les previssions ( encara que als de sempre els hi sàpiga greu ) l'esforç fet en difussió ha portat més visitants que mai, també hem tingut més paradistes que mai prop de 130, més netja que mai, uns pregoners de luxe, ....., i un fi de festa espectacular.

A part de la festa, hi ha hagut una vessant cultural i pedagògica previa a la Móra Morisca amb xerrades i activitats per apropar el coneixement de les tres cultures que vivien a Móra. Aquesta pedagogia ha fet que alguns immigrans s'hagin afegit a la festa aportant els seus coneixements artesanals i gastronòmics.

La Móra Morisca no és sols una festa de recreació, és una Fira d'artesans, és actes culturals i de coneixement de la història local, és promoció turística de primer ordre pel municipi , és implicació d'un gran nombre d'entitats, veins i voluntaris del poble, és promoció de Móra d'Ebre i de la Ribera d'Ebre, és ....

Hem de sentir-nos orgullosos de la feina ben feta, som capaços d'organitzar un dels esdeveniments més importants de l'any a la Ribera, i ho fem bé, però això és feina de tots, de totes les entitats (sols cal que mireu els col·laboradors al programa de mà), des d'Els Almogàvers fins als veïns de la Plaça de l'Estrella i dels residents de la Residencia Natzaret fins a la Riuada, l'èxit de la festa està en aquesta implicació, col·laboració i l'esforç fet en cohesionar-ho i coordinar-ho tot, aquesta és la màgia de la Móra Morisca i la clau del seu èxit.

Gràcies a tots per haver fet la Móra Morisca un referent a les TTEE

dilluns, 13 de juliol del 2009

Esquerra ha aconseguit superar els dos objectius que es va marcar: 3.800 mil. d'eros i arribar al 105 del rànquing


‘Després de llargues negociacions, Esquerra ha aconseguit superar els dos objectius que es va marcar: 3.800 milions d’euros i arribar al 105 del rànquing per càpita.

Vam dir 3.800 milions d’euros més la disposició addicional tercera que sumen 5.000 euros que és la reducció de la tercera part del dèficit. Hem arribat doncs, per primera vegada a la història als 3.855 milions d’euros i al 105.6 en l’any de consolidació del rànquing per càpita. I també hem aconseguit que tots els tributs cedits quedin íntegres a Catalunya. Aquesta és una decisió presa no pensant en el Govern, ni tampoc en el partit, sinó en el país.

Avui doncs l’Executiva Nacional d’Esquerra ha decidit avalar l’acord definitiu que aquest matí el Govern Català ha arribat amb l’espanyol. La fermesa i l’empenta d’Esquerra ha fet possible l’acord, Esquerra, un partit de 10.000 militants, un partit independentista, ha estat capaç d’aguantar i resistir l’embat. Era conscient com a president del partit que estava arriscant, he arriscat i he guanyat.

És evident que els 3.400 que ens oferien tenien més valor que els 3.800 que reclamava la Cambra de Comerç fa 2 anys. La crisi i la caiguda dels ingressos els hi donen més valor, però nosaltres hem aconseguit superar 3.800 milions d’euros, que amb la situació actual encara tenen més valor.

Un acord que s’ha produït després de dues negatives consecutives per part del Govern de Catalunya a les propostes del Govern Espanyol per insuficients. No en tinguin cap dubte que la nostra actitud, la d’Esquerra, va ser crucial per no acceptar dues propostes que eren clarament insuficients.

Aquest fet ha dilatat extraordinàriament el temps de negociació i entenc que per a molts ha estat extenuant i estic convençut que el govern espanyol ha jugat també amb aquesta extenuació dels catalans i catalanes, per arribar a un acord, cansar-nos i fer-nos baixar l’expectativa.

Algú podrà retreure’ns que no s’assoleix en els 3 anys previstos, és veritat , però, no és menys veritat que partíem d’un Estatut ple de paranys, ambigüitats i contradiccions. No és aquest Estatut el nostre, com bé saben. Vam ser nosaltres qui varem impulsar, el 30 de setembre de l’any 2005, un Estatut molt més ambiciós en l’àmbit del finançament. Va quedar un Estatut retallat i Esquerra va dir que no. I ens va costar l’expulsió del Govern. Varem ser coherent perquè aquell Estatut no ens reportaria un salt qualitatiu que ens pogués situar a l’alçada de les comunitats autònomes amb règim foral, amb concert econòmic. Varem acceptar la decisió del poble de Catalunya en referèndum i vam dir que defensaríem aquest Estatut retallat amb ungles i dents. És el que hem fet durant un any. Esquerra porta un any treballant i pressionant, al Govern de Catalunya, al Congrés de diputats, al Senat per arribar a aquests acord.

Som conscients que el bon acord al qual avui donarem suport no és la solució definitiva al dèficit final que pateix Catalunya. Només el dia que esdevinguem un Estat, és a dir, que tinguem una majoria per proclamar la independència o declarar que els impostos que paguen famílies i empreses catalanes romanen a Catalunya, podrem afirmar que s’acabarà aquest problema. Tanmateix és un bon acord pel país per què aconseguim retallar una tercera part del dèficit fiscal, sumant aquest acord i els resultats de la Disposició Addicional Tercera.

És un acord just perquè del totals dels nous recursos addicionals Catalunya se n’endurà un 27,7%, molt per sobre del 16% que s’aplica en el sistema de finançament ja consolidat. És un bon acord exigent perquè hem assolit un anivellament parcial del 75/25, això implica que en l’any de consolidació, amb el fons de competitivitat, el rendiment íntegre de tots els impostos cedits i la cistella.

Avui, doncs, és un dia històric, hem aconseguit una cosa molt important, hem assolit una molt bon acord de finançament i avui marca un punt d’inflexió en la vida política. La gent avui pot veure que si es treballa, s’és constant i s’arrisca la política és útil. Hem plantat cara a l’Estat i hem guanyat. I això és bo, però el nostre horitzó és el Concert Econòmic i la independència i això ens obre portes a la Catalunya ambiciosa, deixem enrere la Catalunya que no confia en sí mateixa.

Caldrà també esperar el text definitiu de l’acord i de la LOFCA, l’acord estarà doncs condicionat a l’articulació d’aquest text. I no oblidin que amb 4 senadors i 3 diputats Esquerra és decisiva.

Aquest és el límit al que podríem arribar amb l’Estat. Ens caldrà sumar a més gent per anar més enllà. Comencem una etapa nova. Hem tancat el capítol del finançament, però no hem superat la constitució espanyola ni hem superat un estatut retallat. Hem aconseguit un acord ambiciós en matèria de finançament’.

La fermesa i l'empenta d'Esquerra ha fet possible l'acord

dimarts, 7 de juliol del 2009

Esquerra anima la gent a treure l’estelada als carrers pel Tour

Els dies 8, 9, 10 i 11 de juliol el Tour de França celebrarà diverses etapes que transcorreran pels Països Catalans i sota el lema Pel Tour, treu l’estelada!, Esquerra ha iniciat una campanya per animar la gent a treure l’estelada als carrers quan el Tour passi pel seu poble o ciutat.

El diputat d’Esquerra i membre de l’Executiva Pere Aragonès, impulsor d’aquesta iniciativa mitjançant un esdeveniment al Facebook, ha animat tothom a participar-hi, perquè segons ha dit, ‘cal aprofitar aquest esdeveniment per mostrar al món la voluntat de Catalunya de tenir un Estat propi’ i ha assegurat que ‘és la millor resposta a les campanyes d’intoxicació mediàtica que el nacionalisme espanyol dur a terme als mitjans internacionals sobre els Països Catalans’. Aragonès ha explicat també que aquest esdeveniment és una prova més que ‘Esquerra es mobilitza també des del carrer per demostrar el suport social de les polítiques independentistes que estem duent a terme’.

El Tour de França passarà per Perpinyà el 8 de juliol, el dia 9 per Girona, el 9 i 10 per Barcelona, a Andorra-Arcalís arribarà el dia 10 i l’11 a Andorra-la Vella.

podreu trobar-hi més informació.


Nodo: Els toros... a Espanya!

Nodo: Noticiari d'Ofenses.

Nodo, aquesta és la nova secció que a directe!cat us oferirem a partir d’ara. L’objectiu serà bàsicament intentar denunciar com des dels mitjans espanyols (o de catalans dominats per mans provinents del país veí) se’ns intenta anul·lar com a nació, com a poble i com a país a través d'un lent i feixuc constant de missatges, titulars, fotos, editorials i tot el que estigui a les seves mans des d'Espanya a Cataluya.

Així doncs, intentarem denunciar tots els atacs que Espanya emet cap als Països Catalans. Tot i això, però, ho farem des d’un punt de vista desacomplexat: si ells ataquen, nosaltres responem!

Ja n'hi ha prou del victimisme català! Moltes vegades, nosaltres mateixos, caiem als seus paranys i donem per bons arguments que són purs torpedes elaborats pels mass mediaespanyols. Només cal recordar el recent cas sobre el funeral a l’Índia de Vicente Ferrer.

Amb aquesta secció, Nodo, veurem com la majoria de mitjans espanyols tenen encara una visió cap als Països Catalans pròpia del règim franquista, d'idees absolutistes, centralistes, dictatorials i que anul·len la diferència i el pluralisme cultural, especialment el català...

Avui, el primer dia, començarem per treure la pols que tenim sota la catifa: us parlarem de La Vanguardia i El Periódico.

Aquests dos diaris que semblen tan oposats troben un punt d’unió que ens recorda al front espanyolista fet al País Basc entre la dreta i l’esquerra no autòctones. Ahir en vam tenir un bon exemple: a les portades dels dos diaris hi trobàvem una grandiosa i central foto: la d’en José Tomàs donant una tombarella sobre un toro després d’una mala corrida.


Aquest és un clar intent d’espanyolitzar-nos, de fer important una tradició espanyola, de fora. Es fa palesa aquesta intenció quan a la plaça de toros ni hi havia una xifra de persones representativa respecte la població catalana. És evident que, amb portades com aquestes,s’està fent una clara apologia dels toros i al mateix temps s’obvia a el que directe!cat si va noticiar sobre la manifestació en contra d’aquests tipus de celebracions.

Però encara anirem més enllà, aquí us mostrem una foto que ha aparegut a un blog precisament d’un fotògraf de l’agència de notícies EFE. Ell mateix explica que la foto que us mostrem a continuació ha estat censurada a l’agència que no l’ha passat a cap mitjà. Com podeu comprovar, la foto mostra una cara una mica més desagradable sobre el que és una corrida de toros...


directe.cat

dilluns, 6 de juliol del 2009

Problemes econòmics al Grupo Godó

Això si que és una realitat palpable i no d'altres titulars semblants que el diari La Vanguardiapublica, fruit del serveis al poder a què es veu obligat per agrair els favors rebuts en format de subvencions milionàries.

Dotze milions d'euros de pèrdues del grup, regulació dràstica de llocs de treball a La Vanguardia i al mateix diari Avui, i nervis, molts nervis, a la direcció del Grupo Godó davant les dificultats amb què es troben, fet que comporta actituds poc periodístiques per part de la direcció. És l'única manera d'entendre la baixa qualitat d'algunes notícies o la manipulació d'algunes d'aquestes.

A tall d'exemple, un titular d'ahir a la portada de l'insigne diari del grup deia: 'ERC prepara el sí al finançament'. Hom llegeix la crònica del periodista i no hi troba res a veure amb el titular; a la pàgina 2, 'Carod y sus aires cubanos', una crònica despectiva del vicepresident d'aquest país, una crítica plena d'incoherències com molt bé ha testimoniat en Francesc Escribano en l'article 'La raresa del silenci', que segurament se'ls ha colat al diari Avui d'ahir diumenge. Una crònica com aquesta dedicada a Carod, mai l'escriuran dels veritables excessos i costos de la Casa Reial, per exemple, dels seus negocis, dels costos de mantenir les seves famílies i d'altres vergonyes.

Algun lector d'aquesta editorial la pot trobar d'extrema duresa. En època de greu crisi en la premsa escrita, La Vanguardia ha caigut en un model periodístic on els diners escriuen la crònica, model que amb molt d'èxit va implantar el Pedro J. Ramírez i el seu diari, des que va comprovar el poder que tenia quan la seva denuncia dels GAL i la guerra bruta del govern de Felipe González va comportar la fi del govern socialista. A partir d'aquell moment, la publicació o no de certes noticies depèn de la publicitat rebuda.

És per aquest motiu que es pot entendre la quantitat de temps dedicat a un informe de la Sindicatura de Comptes sobre Cooperació depenent d'un conselleria d'ERC, per unes incidències lleus i corregides, i pel contrari el silenci d'un altre informe de la mateixa Sindicatura de Comptes sobres la Xarxa Audiovisual Local (XAL) que directe!cat va denunciar i que són de gravetat extrema. Hom se'n pot imaginar algun motiu? Només cal saber la publicitat contractada per uns i pels altres.

direct.cat

Una darrera mostra de cinisme: mentre La Vanguardia aprova un suposat 'no' de CiU al model de finançament, per un altre costat carrega contra els republicans per mostrar-se ferms en exigir un model de finançament que compleixi l'Estatut. Deu ser allò de voler estar bé amb els uns, CiU, i els altres, PSC; uns ja van donar subvencions en la seva etapa al govern i els altres, els les donen ara.

Puigcercós fixa en 3.800 milions el 'mínim exigible' i acceptable per ERC

Creu que Catalunya s'ha de situar al lloc 105 del rànquing autonòmic

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha situat aquest dilluns en 3.800 milions la xifra mínima 'exigible' i acceptable pels republicans derivada del nou model de finançament el tercer any, amb el model a ple rendiment. Així, el líder republicà secunda el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, reclamant un model que situï Catalunya almenys 5 punts per sobre de la mitjana després de contribuir a la solidaritat interestatal. Ha aclarit que aquest juliol ha de quedar tancada definitivament la carpeta del finançament amb o sense acord, fins i tot si el govern espanyol no ha presentat encara la seva proposta definitiva. Puigcercós va instar el Govern a fixar també quina és la seva xifra acceptable.

Segons ha afirmat Puigcercós, els dos principals requisits d’ERC pel nou model de finançament són, en primer lloc, que Catalunya ha de guanyar llocs en el rànquing i, en segon lloc, que el model ha de consolidar un mínim de 3.800 milions d'euros. ‘No és possible que estiguem per sota del indicador 100, estàvem al 94 i en la darrera liquidació hem baixat al 92’, ha criticat. ‘Com a mínim Catalunya ha d’estar al número 105 i això suposa un model molt concret que, de moment, encara no hem vist’, ha afirmat. Puigcercós ha recordat que, tal com preveu l’Estatut, l’evolució del model en tres anys pot ser gradual i, per tant, ‘la primera xifra segurament no serà de 3.800, però el tercer any l’hem de consolidar per tal que la xifra fixada sigui com a mínim de 3.800 milions d’euros’.

El Consell de Garanties Estatutàries no està tancat

Puigcercós ha assegurat que l'acord de PSC i PPC per desbloquejar el Consell de Garanties Estatutàries 'no és un tema tancat'. El nomenament dels membres del Consell s'ha incorporat a l'ordre del dia del proper Ple del Parlament que se celebrarà el 15 de juliol. El PP va canviar Daniel Sirera, el seu candidat inicial, per Julio Añoveros que, segons es va informar, hauria estat acceptat pel tripartit. CiU ja va qualificar aquest acord de 'gran despropòsit', ara serien els republicans els que demanen no 'frivolitzar ni improvisar' amb aquesta qüestió i qüestiona que els candidats siguin òptims. Així, ha explicat que el dia 14 de juliol els candidats proposats pels diferents partits se sotmetran a examen parlamentari.

directe.cat

Si ho voleu sentir

Puigcercós: 'Si Zapatero va validar l'Estatut i ara consent una segona retallada als tribunals, hauria de dimitir'

'Catalunya ha insistit en l'anivellament parcial i pujar fins a 105 en el rànquing'

El president d'ERC i des d'ahir candidat a les properes eleccions al Parlament, Joan Puigcercós, carrega durament en una entrevista a El Periódico contra el president espanyol, a qui acusa de voler tornar a estafar el país, ara a compte del model de finançament: 'El que no pot ser és l’estafa que vol perpetrar el Govern central. Si Zapatero va validar l’Estatut, que és un acord polític, no pot fer després un pas enrere i permetre una segona retallada als tribunals. Si ho consent, hauria de dimitir, perquè ha compromès la seva paraula amb Catalunya'.

Nega que ERC s'hagi prestat a negociar amb cap ministre espanyol per a desencallar les negociacions estat-Generalitat: 'Quan alguns ministres han buscat una negociació bilateral amb ERC, els hem deixat clar que la interlocució és de Govern a Govern. No volem reproduir l’esquema de l’Estatut. La nostra estratègia és treballar a Catalunya i pressionar a Madrid. I aquesta pressió és útil perquè obliga el PSOE a moure fitxa'.

Lamenta que l'Estat espanyol no fixi cap model financer clar: 'Busca l’antimodel, és a dir, 15 models diferents. Si cada comunitat té un vestit fet a mida, Catalunya seguirà perdent posicions en el rànquing de renda per càpita (...) Catalunya ha insistit en l’anivellament parcial i pujar fins a 105 en el rànquing'.

Com ja va deixar entreveure ahir, relativitza l'ultimàtum del 15 de juliol com a data límit perquè es pacti definitivament el model de finançament de la Generalitat i fixa la data del 9 d'agost: 'Si llavors, un any després del límit fixat per l’Estatut, no hi ha acord, aquesta carpeta s’ha de tancar'.

No tanca la porta de pactar amb CiU després de les properes eleccions al Parlament, però ressalta la bona sintonia que manté amb el PSC: 'Aquí hi ha una geometria variable. De vegades, l’interès de Catalunya requereix sacrificis de partit. Farem el que considerem millor per al país en aquell moment, però no es parteix mai de zero, perquè tenim una obra de govern'.

dijous, 2 de juliol del 2009

L'exministre Jordi Sevilla confessa que el govern espanyol va intentar que l'Estatut fracassés al Parlament

Sosté que les posicions de Maragall entorpien les converses i va ser vital que entrés Montilla

L'exministre d'Administracions Públiques espanyol,Jordi Sevilla, detalla els enfrontaments entre el PSOE i el PSC durant l'elaboració de l'Estatut en el llibreVertebrando España on explica la seva experiència com a ministre durant aquesta etapa. Sevilla sosté que les posicions del llavors president Pasqual Maragall entorpien les converses i va ser vital la incorporació de José Montilla al Govern. A més, confessa que el govern espanyol va intentar que l'Estatut fracassés al Parlament per la suposada deriva sobiranista d'una part del PSC i que les pressions dins el PSOE per sufocar-la van ser 'més grans fins i tot del que va transcendir'.

Segons publica avui El País, el libre que Sevilla ha editat a la Fundació Ortega y Gasset al costat de José María Vidal i Cristina Elías, explica com 'La demanda, més o menys sorda, a les files del PSOE, a favor de que el govern espanyol contribuís a moderar el que s'entenia com una deriva sobiranista per part del PSC i, amb ell, de la majoria aclaparadora del Parlament a Catalunya era més gran fins i tot de la que va transcendir a l'opinió pública'.

El més destacat de les confessions de Sevilla és la constatació que l'estratègia del socialistes espanyols era, com confessa ell mateix, frustrar la reforma al Parlament de Catalunya 'sense que això signifiqués la ruptura del tripartit' per evitar 'una forta confrontació institucional amb la resta d'Espanya'. L'exministre explica que no va ser possible frenar l'aprovació de l'Estatut al Parlament perquè tant ERC com la direcció del PSC s'hi van negar.

Sevilla, que durant el tràmit negociador ja va encarregar un informe jurídic que posava en qüestió que el nou Estatut s'ajustés a la Constitució espanyola, també exposa que fins i tot va contactar amb Josep Piqué, aleshores líder del PP català, per incorporar-lo a l'acord, però que Rajoy i la caverna mediàtica van frustrar les ànsies pactistes de Piqué. Altres informacions interessants sobre el procés que surten a la llum pública amb aquest llibre és que l'exministre constata que 'hi havia massa gent intervenint en el procés en una espècie de diplomàcia en xarxa' i 'no estava clar de qui eren els interlocutors autoritzats, amb poder de decisió, d'una i altra part'.

Quant al paper de l'expresident Pasqual Maragall, assegura que les seves tesis catalanistes 'no eren seguides per tot el PSC' i que al mateix temps hi havia un sector del socialisme català que creia que 'hi havia un grup de centralistes recalcitrants al govern espanyol i al PSOE que anaven per lliure contra l'Estatut' però confiaven que finalment l''autoritat federalista' de Zapatero s'imposaria.


Montilla, charnego

L'actitud conciliadora que Sevilla mostra ara envers Montilla contrasta vivament amb l'opinió que en tenia el 2006, quan no va dubtar en qualificar-lo despectivament de charnego i li va negar cap possibilitat d'encapçalar el PSC a les eleccions al Parlament perquè 'encara és massa d'hora per a un charnego'. Sevilla es va sincerar així al llavors secretari general de CCOO, José María Fidalgo, però una càmara de televisió ho va captar. Les declaracions van generar tanta polèmica que van obligar-lo a retractar-se.

directe.cat